Entrevista a Marisol Mayorga, infermera especialista en Atenció Familiar i Comunitària al CAP Besòs.

Barcelona, 27 de juny del 2024

Quins són els valors més importants de la teva feina?

Els valors més importants de la meva feina és facilitar la vida a les persones quan venen al centre de salut amb qualsevol problema, ja sigui per resoldre-ho de forma autònoma o dins de les meves competències, o bé com a coordinadora derivant-la a altres professionals, com pot ser la metgessa de família, l’odontòleg, la treballadora social, personal administratiu, etc.

La població a la qual atenc em coneix de fa molts anys i, per tant, saben on trobar-me, saben on estic. Quan a ells els hi cal jo hi soc, i això es transforma en una confiança al llarg dels anys que es diu longitudinalitat. No li donem la importància que té, però realment millora molt la qualitat de vida de les persones.

Per què t’agrada la teva feina?

Les infermeres d’Atenció Primària som molt versàtils perquè atenem població de franges d’edat molt diverses i en etapes de la vida molt diferents. Fem des del programa del Departament «Salut i Escola» on donem atenció sexual i de drogoaddiccions a adolescents o «Infermeres escolars», un projecte que neix de la nostra pròpia iniciativa com a centre, i en el que donem xerrades a nens i nenes de prevenció i promoció de la salut i on també atenem els professors en aquelles necessitats que els hi manquen. Però també podem fer atenció a domicilis per a persones que no poden desplaçar-se al centre, també som qui més absorbeix l’atenció a la cronicitat, atenem patologies, donem xerrades a la comunitat, formem part de casals i escoles de barris…

Aquesta versatilitat que té la infermera d’Atenció Primària difícilment la té un altre professional de la salut. Per això també demanem un reconeixement propi dins la institució.

Quines són les dificultats que trobes a l’hora de poder fer bé la teva feina?

De dificultats n’hi ha vàries: la primera i més important és la manca de coordinació entre diferents nivells assistencials com és l’hospital i l’Atenció Primària. Moltes vegades ens trobem que no compten amb nosaltres per a prendre decisions. Nosaltres som els seus professionals referents, som les metgesses i infermeres que els coneixen de tota la vida. Per exemple, en informes d’alta hospitalària sempre es deriva a la metgessa o metge de família, mai es té en compte a la infermera, independentment del problema de salut pel qual el pacient es doni d’alta. Hi ha una manca de coordinació entre nivells assistencials que empitjora la qualitat de vida de les persones.

Una altra dificultat important és el temps. No només el temps que tenim de consulta – que és el que és, i si un pacient ve amb múltiples problemes, l’has d’atendre tinguis deu, quinze, o vint minuts-, sinó també temps per poder fer altres coses que no són només assistencials, com preparar xerrades per a la comunitat, formar part de grups de salut comunitària, d’educació sexual o d’educació sanitària, etc. Incloent fer les referències, les infermeres som referents de formació, de qualitat, entre d’altres. Tot això comporta un temps addicional que sovint l’hem de treure del temps que dediquem a l’atenció assistencial i això empitjora molt l’accessibilitat de la població.

També dificulta molt la «registritis», sobretot en el cas de les infermeres. S’ha desenvolupat un programa amb llenguatge propi per a fer els registres, bastant feixuc, i això ens treu molt temps. A més es tracta d’un sistema que és imposat, és a dir, és obligatori portar aquest registre per cobrar una part específica a final d’any, i tot el que és imposat genera rebuig. No és que no creiem en el llenguatge propi infermer, sinó que considerem que la forma en la qual es fa no és la correcta i que requereix moltíssim temps. Tampoc ens han preguntat quines mancances, millores o dificultats trobem amb l’ús d’aquest programa.

Quines millores demanaries a curt termini per poder fer bé la teva feina?

A curt termini el primer que demanaria és que els gestors sanitaris toquin de peus a terra. També demanaria que ens preguntessin, és molt difícil que l’Institut Català de la Salut pregunti què necessitem i què volem per atendre millor la nostra població. Les necessitats que pugui tenir la població del barri del Besòs no son les mateixes que les necessitats que es puguin tenir a Lleida. Si no toquen de peus a terra i no ens pregunten què volem i què necessitem és molt difícil que la qualitat de vida de les persones millori.

També demanaria que els Centres d’Atenció Primària fossin els coordinadors del sistema i que s’invertís més pressupost en l’Atenció Primària perquè això es pogués dur a terme.