Entrevista a Espe Martín, metgessa de Medicina familiar i comunitària al CAP Passeig de Maragall.

Barcelona, 22 de maig del 2024

Quins són els valors més importants de la teva feina?

El valor principal de la meva feina és que està a l’abast de tothom, i això garanteix que qualsevol persona pugui fer-ne ús en un moment o altre de la seva vida, i aquesta accessibilitat ha de ser així, per permetre que totes les persones puguin ser ateses de forma equitativa.

Per a mi és molt important poder tenir un coneixement de les persones i les seves famílies al llarg de la vida, perquè això facilita la confiança que ens tenen a nosaltres i a allò que fem. I aquesta longitudinalitat no està present en altres perfils professionals del nostre sistema sanitari.

També crec que és una feina imprescindible dins del sistema sanitari perquè permet a les persones sentir-se segures en el camí que fan dins d’aquest sistema, ja que la coordinació que fem les professionals d’atenció primària és indispensable (ara més que mai) a dins d’un sistema sanitari cada vegada més fragmentat. Tenir de referent un professional d’atenció primària que conegui tots els camins que hi ha dins del sistema i la forma com s’han de coordinar les intervencions permet evitar el dany i la dispersió a les persones que són ateses, i això crec que és imprescindible per evitar altres danys.

Per què t’agrada la teva feina?

Té molta relació amb el que he dit abans; principalment perquè crec que és una feina de gran valor en la nostra societat. És el nivell d’atenció sanitària “de carrer”, aquell on arriba o arribarà tothom i això ens homogeneïtza com a societat, és a dir, a les consultes d’atenció primària tothom hi ha de tenir les mateixes possibilitats d’accés i ha de ser atès en condicions similars. Hi ha pocs llocs on es pot tenir un tracte tan equitatiu i tan igualitari com a les consultes d’atenció primària i per a mi això és un luxe. A més, és una feina d’equip. No totes les feines tenen l’obligatorietat d’haver-se de coordinar i treballar en equip. La nostra feina en equip té una part d’obligació, per poder resoldre problemes diversos, però també té una part de privilegi en el sentit que pots aprendre de les mirades d’altres perfils professionals. Per a mi això també és un valor.

Sobretot m’agrada que ens dona l’oportunitat de ser testimonis de la part més íntima i privada de les persones. Això és un privilegi i ens obliga a ser molt curoses amb la informació que es comparteix i a ser extremadament respectuoses amb tot allò que passa a les consultes.

Quines són les dificultats que trobes a l’hora de poder fer bé la teva feina?

Per mi hi ha moltíssimes dificultats, una de les principals seria el desconeixement per part dels poders polítics de quina és la tasca que realitzem les professionals d’atenció primària. I aquest desconeixement fa que, a l’hora de prioritzat les accions o l’organització dels serveis, no es consideri l’atenció primària com la base del sistema sanitari i l’encarregada de realitzar la coordinació necessària amb la resta de nivells o actors sanitaris.

Una altra dificultat important és la incomprensió per part dels gestors de la pròpia empresa de quina és la importància de la feina que fem i, per tant, quina hauria de ser la priorització que caldria establir en cadascuna de les tasques que hem de fer. Sovint es dona importància, tant en temps com en dotació econòmica, a coses que no són rellevants per a la salut de les persones que ens consulten. És a dir, les necessitats de la població no van alineades amb les prioritzacions que sovint fan les nostres direccions. En molts casos és perquè aquests líders que estan al capdavant de les nostres organitzacions no són persones amb uns coneixements sobre l’atenció primaria suficients com per poder prendre decisions que impactin en la millora de l’atenció a la població dels nostres centres.

Un altre problema és la manca de reconeixement de la nostra feina, que sovint es tradueix en un menysteniment a l’hora d’assignar les dotacions econòmiques o a l’hora d’atorgar importància i pes en la presa de decisions. És un problema, també, la impossibilitat de gestionar recursos econòmics des dels equips d’atenció primària. Els recursos econòmics estan en altres mans, per tant les decisions es prenen sovint allunyades de les necessitats reals de la població. Necessitaríem que aquests recursos estiguessin en els equips, per exemple, per poder decidir la prioritat que cal donar a les derivacions que fem a especialistes focals, o a realitzar determinades proves complementàries o quan indiquem un ingrés d’un pacient greu,.. Però avui per avui tot això no ho podem fer.

També és un problema la fragmentació en diferents dispositius en àrees que són competència de l’atenció primària, però que els gestors han decidit que s’abordin per equips aliens, tot i no disposar d’avaluacions que indiquin que aporten millors resultats en salut.

Un altre dels problemes greus a la nostra organització és que cada vegada hi ha més càrrecs gestors intermedis, directors i gerents. Està absolutament hipertrofiada l’estructura directiva que està per sobre dels equips d’atenció primària i això no està redundant en una millora de la nostra organització, al revés, està dificultant accions que abans eren més àgils i ara han de passar per la supervisió de moltes persones que a vegades no saps ni quines són. A més a més, això fa que es perdin professionals assistencials a les consultes, sense que s’hagi demostrat que tot aquest nombre de càrrecs hagi millorat gaire la feina que fem habitualment a dins dels equips. A més, això porta associat un nombre inassumible de reunions que fa que sovint les direccions dels propis equips no puguin estar físicament als centres donant suport als professionals.

Quines millores demanaries a curt termini per poder fer bé la teva feina?

A curt termini, la millora que penso que tindria major impacte en la meva feina seria l’augment del pressupost dels equips d’atenció primària, perquè aquest pressupost és el que permet poder fer front a les necessitats que tenim i d’aquesta manera evitar que apareguin aquests problemes de què hem parlat abans. També necessitem que les persones que es contractin siguin professionals de l’atenció primària. Darrerament hi ha una estratègia per part del Departament, argumentada des de la suposada dificultat per trobar professionals, que possibilita contractar professionals que no són especialistes en atenció primària. La conseqüència immediata de tot plegat és l’empitjorament de l’atenció a les persones que atenem.

Finalment, és fonamental que la gestió dels pressupostos estigui en mans dels equips d’atenció primària i que no es creïn més dispositius paral·lels que assumeixin competències que han de ser de l’atenció primària.